|
Rutes
de Catalunya
|
|
TOTS ELS POBLES I TOTES LES
COMARQUES
|
BERGUEDÀ____________________________________________ |
El Berguedà es una comarca
situada a l´interior de Catalunya i que participa tant dels relleus
enlairats del Pirineu com dels relleu planers de la Depressió Central.
Té una superfície de 1.182,46 Km^2. La mienta septentrional,
coneguda con l´Alt Berguedà, es constituïda per l´alta
conca del Llobregat i les serres del Pre-pirineu. El límit septentrional
es una autèntica barrera muntanyosa, orientada d´oest a est,
amb cims i carenes per sobre dels 2.000 metres, els quals separen el Berguedà
de la Cerdanya; serres de Cadí i Moixeró, Puig d´Alp
i Puigllançada. Al sud d´aquestes serres els rius han obert
diverses valls: la del Llobregat fins la Pobla de Lillet i Castellar de
N´Hug, la del riu de Bagà, la del Bastareny i la del Saldes.
A l´est hi ha les serres de Catllaràs i Rasos de Tubau. A
l´oest les serres són més elevades: Pedraforca, serres
del Verd i Ensija i Rasos de Peguera.
El clima de l´Alt Berguedà
es plujós i fred i amb neu a l´hivern als vessants més
inlairats. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1.000 mm, amb
un mínim relatiu a l´hivern. La vegetació es constituïda
principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets més
ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir
dels 1.700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2.200 metres els
prats alpins.
La mienta meridional del Berguedà
es constituïda per relleus poc enlairats. El clima es mediterrani
amb una lleugera tendència continental. Les precipitacions mitjanes
anuals ronden entre els 700 i els 900 mm, amb un mínim a l´hivern.
Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 11º i els 13º,
amb hiverns freds i estius no excessivament calorosos. La vegetació
espontània es formada per carrascars en els indrets més secs
i sòls pobres, i rouredes allà on plou més i els sòls
són més profunds. A la part central i occidental sol dominar
el roure valencià, i a la part més oriental i septentrional
el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins (pi blanc,
pi roig) amb àrees de carrascars i rouredes.
La població del Berguedà
ha estat sempre escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Els anys següents
anà perdent població s´arribà a un mínim
de 23.257 habitants el 1887. El 1900 ja s´hi censaren 27.217 habitants.
A partir d´aquest moment s´observa un augment progressiu: 39.600
habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960.
A partir de la dècada de l960 els descens es notable. L´augment
derivat de l´activitat econòmica dels anys anteriors
(mineria, indústries tèxtils, explotació forestal,
ramaderia i agricultura) es detè davant una forta crisi generalitzada
a la comarca. El 1970 s´hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152
habitants. El padró de 1986 registra 40.677 habitants.
Més de la mienta de la població
es concentra en tres municipis: Berga, Gironella i Puig-reig. L´evolució
ha estat ben diferenciada. Mentre que els pobles del´Alt Berguedà
han perdut molta població, els situats vora el Llobregat i en plena
Depressió Central l´han augmentada. La Pobla de Lillet ha
passat de 2.315 habitants el 1860, a 1.340 habitants el 1900 i a 1.915
habitants el 1986. Castell de l´Areny de 603 habitants el 1860, només
té 34 el 1986. Gisclareny ha passat de 511 a 27 habitants entre
les mateixes dates.
L´activitat econòmica
principal del Berguedà es la indústria i la mineria, que
en els darrers anys han sofert fortes crisis. Actualment l´activitat
industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciació
de l´eix del Llobregat amb l´obertura del túnel del
Cadí i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen
han millorat les perspectives de l´activitat econòmica del
Berguedà. L´agricultura, la ramaderia i l´aprofitament
forestal són activitats comoplementàries. El turisme es un
factor de retenció demogràfica a l´Alt Berguedà. |
|
|
INDRETS
I POBLES
|