46,29 Km^2, 217 m; 1.953 hab. (1900); 2.760 hab. (1.930); 2.458 hab (1950); 3.259 hab. (1970); 3.444hab. (1981); 3.465 hab.(1986). 
Situat al sud de la comarca, al límit amb la del Baix Camp. De relleu accidentat per les muntanyes de Prades. Bona part del municipi s´estén pel Camp de Tarragona. Pinedes i garrigues.
 L´economia gira entorn de l´agricultura de secà (avellanes, vinya, oliveres i cereals). Al regadiu també es conreen avellanes acompanyats de cereals. Hi és notable el paper econòmic de l´avicultura. La ramaderia no és tant important i es dedica al bestiar porcí i oví, principalment. La indústria està molt relacionada amb les activitats agràries. S´hi celebra la Fira de Remei, a principi d´ocutbre, de caràcter agrícola (maquinària), dedicada especialment al món de l´avellana. La carretera C-240 el comunica amb Reus (Baix Camp) i la carretera T-274 amb Valls. Estació de ferrocarril (RENFE).
 De la vila medieval encara resten algun fragment de les muralles i alguns portals (Sant Miquel). Església romànica dita la Vella o de la Sang, monument històric-artístic. Esglèsia nova de l´Assumpció, renaixentista (s. XVI-XVII). Museu Municipal.

ALIÓ

7,37 Km^2, 262 m; 690 hab. (1900); 506 hab. (1930); 492 hab. (1950); 363 hab. (1970); 597 hab. (1981); 592 hab. (1986).
 Situat al centre de la comarca, al pla de Valls, entre Valls i Vila-rodona. Pinedes i herassars. 
L´agricultura de secà és la principal font de riquesa, dedicada a la vinya, blat i ametllers. L´avicultura complementa l´economia del municipi. La carretera C-246 comunica el poble amb la capital comarcal.

 6,30 km^2, 231 m; 1.132 hab. (1900); 940 hab.(1930); 797 hab. (1950); 677 hab. (1970); 597 hab. (1981); 592 hab. (1986).
Situat al sud de la comarcal a la dreta del Gaià. Relleu moderadament ondulat. Pinedes i garrigues.
 La vinya és la base econòmica del municipi acompanyada dels cereals, oliveres i ametllers. La indústria està lligada a la producció del vi. Una carretera local l´uneix a la carretera C-246 i a l´accés a l´autopista A-2.
 Església de Sant Jaume, del segle XVII. Santuari de la Mare de Déu del Loret, sobre d´un turó proper a la vila.

CABRA DEL CAMP
 27,03 km^2, 493 m; 981 hab. (1900); 839 hab (1939); 763 hab. (1950); 457 hab. (1970); 409 hab. (1981); 421 hab. (1986).
 Situat al nord de la comarca, al límita amb la de la Conca de Barberà. Relleu accidentat per la serra de Miramar. Pinedes i garrigues.
 La base de l´economia és l´agricultura de secà, dedicada especialment al conreu dels cereals i de la vinya i en segon lloc, als ametllers i l´olivera. L´avicultura és també un sector econòmic de gran importància. La carretera C-231 comunica el poble amb la T-200 de Valls, amb l´Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i amb l´accés a l´autopista A-2.

FIGUEROLA DEL CAMP
 
 22,78 km^2, 494 m; 758 hab. (1900); 570 hab. (1930); 403 hab. (1950); 294 hab. (1970); 203 hab. (1981); 226 hab. (1986).
 Situat a l´oest de la comarca, al límit amb la de la Conca de Barberà. Relleu accidentat per la serra de Miramar (864 m). Garrigues.
 Les avellanes i els cereals són la font de riquesa més imortant del municipi. L´agricultura és totalment de secà. També es conreen oliveres i vinyes. Una carretera de Valls (T-200) i l´accès a l´autopista A-2.
Miramar, a la serra de Miramar. Església de traça romànica.

MASLLORENÇ
 

 6,59 km^2, 320 m; 911 hab. (1900); 812 hab. (1930); 634 hab. (1950); 460 hab. (1970); 418 hab.. (1981); 392 hab. (1986)
 Situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Baix Penedès. El relleu és accidentat per la serra de Montmell. Pinedes i garrigues.
 L´agricultura de secà és la base de l´economia del municipi, especialment dedicada a la vinya i als ametllers. L´estiueig la comlemta. La carretera T-204 comunica el poble amb la C-246, del Vendrell a Valls.
Masarbornès a l´est del terme municipal. Església de Sant Bartomeu.

LA MASÓ

 3,59 km^2, 115 m,; 351 hab. (1900); 341 hab. (1930); 318 hab. (1950); 280 hab. (1970); 287 hab. (1981); 288 hab. (1986).
 Situat al sud de la comarca, a la riba del riu Francolí.
L´agricultura de regadiu es dedica especialment als avellaners, que són la base econòmica del municipi. Els conreus de secà i una modesta indústria complementen l´oferta econòmica. Una carretera local l´uneix a la N-240, de Tarragona a Valls.

 4 km^2, 166 m; 272 hab. (1900); 276 hab. (1930); 210 hab. (1950); 148 hab. (1970); 155 hab. (1981); 154 hab. (1986).
  Situat al sud de la comarca, a la conca del Francolí, al sud-oest del municipi de Valls.
L´agricultura de secà (ametllers, vinya, oliveres) i l´avicultura complementen l´oferta econòmica del municipi. Existeix una activitat industrial paperera. La carretera C-240 comunica el poble amb la capital comarcal.

MONTFERRI

 19,22 km^2, 240 m; 429 hab. (1900); 380 hab. (1930); 298 hab. (1950); 200 hab. (1970); 176 hab. (1981); 158 hab. (1986).
 Siutat al sud de la comarca, al límit amb la del Tarragonès, a la riba del Gaià i accidentat per la serra de Montferri. (1986).
 Situat al sud de la comarca, al límit amb la del Tarragonès, a la riba del Gaià i accidentat per la serra de Montferri (386 m.)
 L´agricultura de secà i, especialment la vinya és la base de l´economia del municipi. La zona de regadiu, de escassa extensió, es dedica a l´avellaner. L´aviram i la cria de bestiar porcí complementen aquest esquema. La carretera T-204 comunica el municipi amb la resta de la comarca.
Vilardida, al límit amb el municipi de Vila-rodona. Esglèsia de la Mare de Déu de la Vilardida.

MONT-RAL

 34,65 km^2, 888 m; 766 hab. (1900); 382 hab. (1930); 292 hab. ((1979); 51 hab. (1981); 171 hab. (1986).
 Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb les de la Conca de Barberà i el Baix Camp. El relleu és força accidentat per les muntanyes de Prades (1020 m). Pinedes i garigues.
 L´agricultura de secà (vinya, cereals i patates) i la ramaderia ovina són la base de l´economia del municipi. Una carretera local uneix el oble amb Alcover i la carretera C-240, de Reus a Montblanc.
 Església romànica de Sant Pere, ampliada el segle XVIII.

NULLES

 10,7 km^2, 231 m; 682 hab. (1900); 689 hab.(1930); 598 hab. (1950); 470 hab. (1970); 388 hab. (1981); 371 hab. (1986).
 Situat al sud de la comarca, al límit amb la del Tarragonès El relleu és pla.
L´agricultura de secà es dedica bàsicament a la vinya, els cereal, els garrofers i els avellaners. L´avicultura, de gran importància, complementa l´economia del municipi. Una carretera local comunica el poble amb la capital comarcal. Estació de ferrocarril (RENFE).

EL PLA DE SANTA MARIA
 
 35,10km^2, 381 m; 1838 hab. (1900); 1924 hab. (1930); 1722; 1539 hab. (1970); 1461 hab. (1981); 1498 hab. (1986).
 Situat al centre de la comarca, en una zona de terrenys planers, al peu de la serra de Miramar.
 L´economia tradicional es basa en l´agricultura  de secà (vinya,cereals, ametllers). La construcció i l´obertura de l´autopista de l´Ebre (A-2) ha fet néixer una iniciativa industrial en aquest sector de la comarca. La carretera T-200 comunica el poble amb la capital de la comarca i la línia fèrria (RENFE). Accés a l´autopista A-2.
 Església romànica de Sant Ramon de Penyafor, del segle XIII, amb una portada notable, de vuit columnes per banda i arquivoltes.

EL PONT D´ARMENTERA

 27,79 km^2; 349 m; 896 hab. (1900); 386 hab. (1930); 788 hab. (1950); 692 hab. (1970); 593 hab. (1981); 592 hab. (1986).
 Situat al nord de la comarca, al límit amb la de la Conca de Barberà. El relleu és accidentat per la serra del Cogulló i de Comaverd (924 m.)
L´economia acostuma a ser mixta. La indústria tèxtil localitzada a les ribes del riu Gaià alterna amb l´agricultura de regadiu (avellaners). La carretera T-200 comunica el poble amb el del Pla de Sant Maria i l´accés a l´autopista A-2.

PUIGPELAT

 9,64 km^2, 252 m; 680 hab. (1900); 565 hab. (1930); 529 hab. (1950); 434 hab. (1970); 401 hab. (1981); 442 hab. (1986).
 Situat al sud de la comarca, entre els municipis de Valls i el de Bràfim.
L´economia tradicional reposa sobre el conreu de la vinya i, en segon ordre d´importància, dels cereals i els ametllers. Darrerament, amb l´autopista A-2, sembla que hi ha una tendència a l´aument de la instal.laciío industrial en el lmunicipi. La carretera C-246 l´uneix a Valls. L´accés a l´autopista A-2, sembla que hi ha una tendència a l´aument de la instal.lació industrial en el municipi. La carretera C-246 l´uneix a Valls. L´accés a l´autopista A-2 és en el terme municipal.
Església barroca de Santa Maria.

QUEROL

 71,88km^2, 565 m; 779 hab. (1900); 547 hab. (1930); 511 hab. (1950); 148 hab. (1970); 140 hab. (1981); 209 hab. (1986).
 Situat al nord de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà , l´ Anoia i l´Alt Penedès, a la vall del Gai`+a. El relleu és força accidentat per la serra de Brufaganya (962 m). Pinedes i garrigues.
L´agricultura és bàsicament de secà, dedicada als cereals, la vinya i els ametllers. La carretera T-213 comunuica el poble amb el Pont d´Armentera i la resta de la comarca.
Ruïnes del castell de Querol. Al terme hi ha d´altres castells (Montagut, Saburella i Pinyana, amb la capella romànica de Santa Maria de Pinyana).
Esblada,, a la dreta del torrent del mateix nom, afluent per l´esquerra del Gaià. Església de Sant Jaume.

LA RIBA

 8,06 km^2, 246 M; 767 hab. (1900); 798. Hab. (1930); 705 hab. (1950); 966 hab. (1970); 992 hab. (1981); 996 hab. (1986).
 Situat a l´oest de la comarca, al límit amb la de la Conca de Barberà, a la riba del Francolí, al sector anomenat l´estret de la Riba. Relleu molt accidentat. Pinedes i garrigues.
 L´agricultura és bàsicament de secà  (oliveres, ametllers). També existeix una petita zona de regadiu. Però l´activitat econòmica més important del municipi és la indústria, especilamen la paperera. La carretera C-240 comunica el poble amb Montblanc i amb Reus. Per la T-742 s´uneix a la capital comarca. Estació de ferrocarril (RENFE).
 Església de Sant Nicolau, amb elements barrocs i neoclàssics. Biblioteca-Museu Josep Serra Farré, a la Casa de la Vila, dedicat a les armes i numismàtica.

RODONYÀ

 8,49 km^2, 312 m; 912 hab. (1900); 744 hab. (1930); 568 hab. (1950); 431 hab. (1970); 385 hab.(1981); 371 hab. (1986).
 Situat a l´est de la comarca, al límit amb el Baix Penedès , a l´esquerra del Gaià. Relleu accidentat per la serra de Montmell.
L´agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya), la indústria de la joguina, l´avicultura i l´estiueig són les bases de l´economia del municipi. La carretera C-246 comunica el poble amb el Vendrell (Baix Penedès) i Valls.
 Les restes de l´antic castell de Rodonyà centren el nucli de la població.

 2,21 km^2, 114 m; 489 hab. (1900); 491 hab. (1930); 447 hab. (1950); 311 hab. (1970); 305 hab. (1981); 288 hab. (1986).
 Situat al sud de la comarca, al límit amb la del Tarragonès , a la dreta del riu Francolí.
 El conreu de l´avellaner de regadiu és l´activitat econòmica més important i esdevé gairebé un monocultiu en aquest petit municipi. La carretera T-722 el comunica amb Tarragona (Tarragonès).
 Esglèsia de Sant Pere, del segle XVII, amb volta de llunetes sobre una única  nau. Castell de planta quadrada amb finestres gòtiques i portal adovellat.

 16,73 km^2, 170 m; 1.421 hab. (1900); 1.071 hab. (1930); 930 hab. (1950); 869 hab. (1970); 929 hab. (1981); 977 hab. (1986).
 Situat al sud de la comarca, al límit amb la del Tarragonès, a l´esquerra del Francolí.
 L´agricultura de secà (vinyes i ametllers) i els avellaners de regadiu, tradicionals en el municipi, han quedat en un segon pla donada la importància actual de l´avicultura i la ramaderia porcina. Les urbanitzacions d´estitueig complten l´economia. La carretera N-240 comunica el municipi amb la capital de la comarca i amb Tarragona (Tarragonès).
 Restes del castell de Vallmoll. Ermita de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI, amb retaule renaixentista de Jaume Bas.

VALLS
 55,90 km^2, 217 m; 12.625 hab. (1900); 11.210 hab. (1930); 11.650 hab (1950); 15.091 hab. (1970); 18.857 hab.(1981); 19.577 hab. (1986).
 És la capital de la mocarca. El terme municipal llinda amb el límit comarcal de la Conca de Barberà. El riu Francolí travessa el terme. El relleu és bàsicament pla, a excepció del sector nord-oest, accidentat per la serra de Miramar. 
L´agricultura està dedicada, sobretot, a l´avellaner i, en menor proporció, a la vinya. La ctria d´aviram i de porcs complementa el sector agropecuari. El sector industrial mé important de l´economia del municii (papereres, vi, fusta, pell i materials per a la construcció). El sector comercial és l´altre gran pilar de l´economia, com és habitual en les capitals comarcals. S´hi celebra la FIRAGOST, a principis del mes d´agost, de caire multisectorial, amb més de 30.000 m^2 d´exposició. La carretera N-240 comunica el municipi amb Tarragona, la N-340 i l´accés  a l´autopista A-7. Accés a l´autopista A-2. Estació de ferrocarril (RENFE).
 La ciutat de Valls conserva el seu traçat de muralles en els carrers anomenats ravals. La plaça del Blat, porticada, acull la lCasa de la Ciutat i una escultura noucentista dedicada als Xiquets de Valls. Església de Sant Joan Baptista, gòtico-tardana, am façana renaixentista; retaule barroc; l´altar barroc de Sant Aleix; cambril neoclàssic de la patrona de la ciutat (Mare de Déu de la Candela); capella del Roser, amb façana renaixentista i plafons de rajoles vidriades de començament e¡del segle XVII, monument hostòric -artístic. Parròquies barroques de Sant Antoni Abat i del Carme. Teatre Principal, d´estil neoclàssic.
Museu de la Ciutat, a la Casa de la Cultura , amb col.leccions d´art català dels segles XIX i XX.
Fontscaldes, al nord de la ciutat. S´hi trobaren una de les millors mostres de ceràmica ibèrica pintada, dels segles III i II a C.  (avui al Museu Arqueològic de Barcelona)
Masmolets, a 4 kilómetres al nord de la ciutat. Picamoixons, a l´est del terme municipal . Estació de ferrocarril (RENFE) on s´entrecreuen les línes de Lleida a Reus i Tarragona amb les de Barcelona a Lleida per Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès.

VILABELLA

 17,91 km^2, 254 m; 1.258 hab. (1900); 1.038 hab. (1930); 918 hab. (1950); 836 hab. (1970); 825 hab. (1981); 807 hab. (1986).
 Situat al sud de la comarca, al límit amb la del Tarragonès, a la dreta del Gaià.
 L´agricultura de secà (vinya i ametllers) complementa la ramaderia de bestiar porcí i l´avicultura , bases de l´economia del municipi. Existeix alguna petita instal.lació industrial. Una carretera local uneix el poble amb la capital comarcal. Estació de ferrpcarril (RENFE) en les proximitats del poble.
 Portal de Sant Pere, resta de l´antiga muralla. Església neoclàssica de Sant Pere. Museu Etnològic del Camp, de caràcter popular.

VILA-RODONA

 32,91 km^2, 260 m; 1.949 hab. (1900); 1.747 hab.(1930);1.536 hab .(1950); 1.116 hab. (1981); 1.028 hab. (1986).
 Situat a l´est de la comarca, al límit amb la del Baix Penedès. El terme és travessat pel riu Gaià.
 L´agricultura és bàsicament de secà, dedicat a la vinya, els ametllers, avellaners i les oliveres. Al regadiu es conreen avellaners i arbres fruiters. La ramaderia de bestiar porcí, l´avicultura i alguna petita indústria complementen l´economia del municipi. S´hi celebren les Fires de Vila-rodona, a principis de novembre, de caràcter agrícola i d´articles de consum. Una carretera local uneix el poble a la C-246 i a l`accés a l´autopista A-2.