219,47 km^2, 1.130 m ;  1.202 hab. (1900); 1.074 hab. (1930); 1.059 hab. (1950); 716 hab. (1970); 583 hab. (1981); 550 hab. (1986).

Extens municipi que inclou la Vall de Boí, l'alta vall del Noguera del Tor, les valls de Sant Nicolau i del riu de Sant Martí. El relleu es molt accidentat. S'hi poden trobar molts llacs d'orígen glacial (Gelats, Cavallers, Negre, Llebreta, Llong). Boscos extensos depi negre, avetoses i rouredes. Parc Natural d'Aigüestortes i de Sant Maurici d'Aigües termals.
La ramaderia i l'agricultura complementen una dedicació turística del municipi originada pels atractius paissagístics i artístics. Existeixen unes centrals hidroelèctriques en el riu Noguera del Tor. Una carretera sfaltada uneix el terme amb la N-230.
Església de Sant Feliu, molt transformada.
Boí, poble de la vall de Boí, a la dreta del riu Sant Martí. Església de Sant Joan de Boí, romànica de tres naus. Conjunt de pintures romàniques conservades al museu d'Art de Catalunya.
Caldes de Boí, estació balneària i santuari mlt visitat pels turistes. Hi ha 37 fonts que ofereixen aigüa entre 24ºC i els 56ºC. Central hidroelèctrica de Caldes, subterrànea.
Cardet, a la dreta de la Noguera del Tor. Església romànica de Santa Maria.
Cóll, a la dreta de la Noguera del Tor, aigües avall de l'estret de Cabanasses. Església romànica de Santa Maria.
Durro, a l'antiga vall glacial, avui fluvial del riu Durro, afluent per l'esquerra  de la Noguera de Tor. Església de la Nativitat, romànica, amb un campnar massís, amb poques obertures. Frontal romànic de la capella de Sant Quirze, propera a la població.
Erill la Vall, al peu del pic d'Erill (2.627m)Església romànica de Santa Eulàlia, d'una sola nau amb absis semicircular.
Taüll, al fons de la Vall de Boí. Església de Sant Climent de Taüll, romànica, amb tres naus separades amb columnes cilíndriques. Coberta de fusta a doble vessant. Ca,panar quadrat i esvelt, adossat a l'edifici. Conjunt de pintures murals amb el gran Pantocràtor i els símbols dels evangelistes, i ungrup d'Apòstols amb la Verge Maria. L'original es troba al Museu d'Art de Catalunya.
Santa Maria de Taüll, al centre del nucli, de tres naus com la de Sant Climent. Conjunt de pintures murals presidit per la representació sedent de Santa Maria amb l'infant a la falda. L'original es també al Museu d'Art de Catalunya.

148,62 km^2, 833 m ;  1.702 hab. (1900); 1.745 hab. (1930); 3.136 hab. (1950); 2.982 hab. (1970); 2.961 hab. (1981); 2.448 hab. (1986).

Situat entre el Pirineu Axial i les Serres Interiors del Pre-pirineu, a la riba de la Noguera Ribagorçana, just abanç de l'embassament d'Escales. Pinedes de pi roig i rouredes. El poble de Pont de Suert ostenta la capitalitat de la nova comarca de l'Alta Ribagorça.
L'agricultura i la ramaderia tradicionals han estat substituïdes per la dedicació a les empreses hidroelèctriques com les de la central del Pont de Suert o la d'Escales, construcció de les quals va provocar un augment de la demografia municipal. Metal.lúrgia, indústria alimentària i construcció complementen l'oferta industrial del municipi. El comerç i la hoteleria també han augmentat  gràcies a les bones comunicacions i a la bellesa del paissage. Càmping.La carretera N-230 uneix el municipi amb la resta del país.
Plaça porticada del Mercadal. Carrer de Baix, amb arcades i ponts coberts. Moderna parròqua de l'Assumpsió, força original.
Casòs, enclavament dins del municipi del Vilaller.
Castilló de Tor, a la dreta del Noguera de Tor, Santuari del Remei, de construció moderna. Camping.
Erta, a l'esquerra del riu d'Erta. Església parroquial de Sant Bartomeu.
Gotarta, entre els barrancs de Raons i de la Fontvella.
Iran, a la riba esquerra de la Noguera del Tor. Enlairat a 1.288m.
Irgo de Tor, sobre Iran, a 1.382m.
Llesp, amb una central hidroelèctrica al Noguera de Tor. Església de Sant Martí, amb una part romànica.
Malpàs, al límit amb el Pallars Jussà, sota els cims d'Erta i el Corronco de Durro.
Perves, a la vall de la Bellera, a 1.211m.Sarroqueta, al vessant meridional del tossal de Viuet, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana.
Viu de Llevata, al nord de la serra de Sant Gervàs. Església romànica de Santa Maria
 

58,68 km^2, 981 m ;  593 hab. (1900); 494 hab. (1930); 1.101 hab. (1950); 892 hab. (1970); 1.005 hab. (1981); 628 hab. (1986).

Omprèn dos sectors: el meridional on es situa la vila, en una plana conca per on corre el Noguera Ribagorçana i la septentrional, més extens, comprèn el vessant esquerra de l'alta vall de Barravés, al límit amb la Vall d'Aran. Boscos i prats.La ramaderia es la base de l'economia. Hi ha una lleteria. També es important l'explotació forestal. S'hi celebren les fires de maig de Santes Creusi la de Tots Sants, de caràcter ramader. La carretera N-230 comunica el municipi amb la resta del país. Església barroca de Sant Climent. Pont gòtic sobre la Noguera Ribagorçana. Santuari de la Mare de Deu de Riupedrós, refet el 1950, de gran devoció.
Senet, al nord del terme. Presa i central hidroelèctrica de Senet. Església romànica de Santa Cecília.