|
Rutes
de Catalunya
|
|
TOTS ELS POBLES I TOTES LES
COMARQUES
|
ALTA
RIBAGORÇA______________________________________ |
Tradicionalment s'ha considerat
l'Alta Ribagorça el territori de les altes valls de l'Essera, de
l'Isàvena i de la Noguera Ribagorçana. Però poc menys
de la mienta d'aquestes terres pertanyen a Catalunya; la resta es inclosa
a l'Aragó. Els límits administratius entre Aragó i
Catalunya gairebé coincideixen amb el curs de la Noguera Ribagorçana.
D'acord amb la llei d'Organització
Comarcal de Catalunya de 1987, el març de 1988 s'aprovà la
creació d'una nova comarca administrativa, anomenada l'Alta Ribagorça,
la qual comprèn els municipis de Barruera, Pont de Suert, i Vilaller,
tots tres municipis segregats del Pallars Jussà. Malgrat la superfície
relativament escassa (423,77km^2) i una població reduïda (3.626
hab. El 1986), la distància i la separació causada pel relleu
foren arguments considerats suficients per a acceptar l'establiment
d'aquesta nova comarca administrativa. La capital de la nova comarca es
Pont de Suert.
L'Alta Ribagorça es una comarca
típicament de muntanya amb relleus enlairats i abruptes, amb cims
que superen els 3.000 metres. L'emprempta glacial i periglacial es notòria
en la mienta septentrional de la comarca, amb circs glacials coronats de
carenes rocoses estretes i cims en forma d'agulla.
El clima es clarament de muntanya,
amb hiverns freds i estius fresquets i força plujosos. El conjunt
de serres elevades que envolten les valls de la Noguera Ribagorçana
i de la Noguera de Tor fa que es produeixi un fenòmen d'ombra pluviomèrica:
mentre que en els vessants enlairats les precipitacions són relativament
elevades, en els vessants inferiors i fons de valls són força
més escasses.
La vegetació natural ha estat
modificada per l'home. De manera natural es constitueixen rouredes, sobretot
rouredes amb roure martinenc, als vessants inferiors. Al seu lloc hi ha
sovint pinedes de pi roig, boixedes o d'altres matolls montants. Als indrets
més ombrívols de l'estatge montà poden construir-se
fagedes, i a les cotes superiors, avetoses. A partir de 1.600metres
ja solen dominar els boscos de pi negre, sovint transformats en matollars
o prats. Per damunt dels 1.200 metres dominen els prats alpins.
L'aprofitament forestal, la ramaderia
(bovina i ovina) i l'agricultura (farratges, patates, llegums) han esta
les activitats tradicionals d'aquestes valls, les quals a començament
de segle tenien 3.497 habitants. Els darrers 50 anys, l'aprofitament hidroelèctric
ha transformat radicalment la vida i economia dels seus homes. La demanda
de mà d'obra per a la construcció de les preses i de les
centrals hidroelèctriques produí un abandó de la feina
tradicional per part d'alguns habitants de la comarca, com també
d'altres indrets. El Pont de Suert es convertí en un nucli
amb més de 3.000 habitants i el conjunt de Vilaller arribà
a més de mil en les decàdes del 1940 i 1950 . Posteriorment,
la població es reduí progressivament i en els darrers anys
el descens ha estat notable.
Actualment la població activa
s'ocupa principalment en activitats de servei: vigilància, administració
i hostaleria. El relleu dificulta la comunicació amb les comarques
veïnes. La via principal es la N-230 que uneix Lleida amb la Vall
d'Aran. Al sud, el Pont de Suert enllaça la carretera que uneix
la capital comarcal amb la pobla de Segur i Tremp; passa per l'alt de Viu
(1.385m) i l'alt de Perves (1.350m). A tres quilòmetres al nord
de Pont de Suert comença la carretera que que permet la penetració
cap a Boí i Caldes de Boí, i d'aqui al Parc Nacional d'Aiguestortes
i Sant Maurici. |
|
|
INDRETS
I POBLES
|